Primera Trobada
El divendres 22 de novembre, vaig quedar amb la meva mentorada la Manal a la porta de la seva escola, però abans de poder fer el que havia planificat, vaig anar a parlar amb la seva tutora, ja que m'ha enviat una nota dient que volia parlar amb mi. Quan vaig parlar amb la tutora, em va comentar que la Manal era una nena molt trempada i que té ganes d'estudiar, però necessitava una empenta per poder seguir endavant, també em va comentar els dies que tenia exàmens. En acabat, vam decidir jo i la meva mentorada anar el centre cívic Marfà que el desconeixia a preguntar quins tallers o activitats faran aquests pròxims dies, però en el camí cap al centre cívic, ens fèiem preguntes i em va explicar els seus gustos, què li agradaria fer quan quedem, em va dir que li va molta il·lusió anar el camp nou, encara que ja havia anat moltes vegades, també em va comentar que vol muntar bici i muntar cavall...
Després del centre cívic vam anar a la biblioteca Salvador Allende, on em van comentar que fan una hora de conte que s'anomenava "Papus i Cuques", li vaig preguntar si li feia il·lusió anar a veure-la, em va dir que sí. Tot seguit, vam pujar a mirar-la. Quan va acabar l'hora del conte la manal volia agafar un llibre però no va poder perquè no tenia el carnet, vaig decidir fer-li el carnet però va ser impossible fer-ho perquè necessitava l'autorització dels pares. Vam agafar la sol·licitud i la vaig portar a la seva mare perquè me la firmi i el pròxim cop ho fem.
En acabat de la biblioteca, vam anar a una pastisseria a comprar croissant i també llaminadures. Però el temps va passar volant, han passat tres hores i mitja i nosaltres encara teníem planificat anar al parc a jugar una mica. El principi de començar el nostre "planning" la Manal em va dir que si podia quedar només dues hores. Jo vaig quedar sorpresa, i li vaig preguntar perquè, em va dir que tenia exàmens i per això volia anar aviat a casa per poder anar a estudiar. Però el seu desig no es va complir, ja que no ens vam adonar-se que el temps ens tira a sobre. Però, com que veia que ja ha passat el temps la volia portar a casa, ella ja no volia, em va demanar d'anar el parc a jugar una mica i després anar a casa i és el que vam fer.
Després de 20 minuts al parc la vaig portar a casa, però el camí li vaig preguntar si tenia algun dubte sobre els exàmens, em va comentar que no entenia uns problemes de matemàtiques. Encara que, vam passar quatre hores juntes, li vaig preguntar si la volia ajudar en algun problema, em va dir que sí, tot seguit vam pujar a casa seva i vam començar a fer els problemes. Els vam resoldre amb èxit. En acabat vaig marxar però vam acordar que quedaríem pel 27 de novembre.
Auf Wiedersehen!!!
Manal esta cantant la canço de Violetta!!!
